Back Çəhrayı film Azerbaijani পিংক চলচ্চিত্র Bengali/Bangla Pinku eiga German Pink film English Pinku eiga Spanish فیلم صورتی Persian Pinku eiga French Pinku eiga Galician Pinku eiga Italian ピンク映画 Japanese
Pinku eiga (ピンク映画 , pel·lícula rosa?) en el seu sentit més ampli inclou gairebé qualsevol pel·lícula cinematogràfica japonesa que inclogui nuesa (per tant, 'rosa') o ofertes amb contingut sexual.[1] Això abasta tot, des de drames fins a thrillers d'acció i pel·lícules d'explotació..
Alguns escriptors utilitzen el terme «pel·lícula rosa» per a pel·lícules sexuals japoneses produïdes i distribuïdes per estudis independents més petits com OP Eiga, Shintōhō Eiga, Kokuei i Xces. En aquest sentit més restringit, la sèrie Roman Porno de Nikkatsu, la sèrie Pinky Violence de Toei Company i les pel·lícules de Tokatsu distribuïdes per Shochiku no s'hi inclourien ja que aquests estudis tenen xarxes de distribució molt més grans.[2]
Fins a principis dels anys 2000, es van rodar gairebé exclusivament en pel·lícula de 35 mm. Recentment, els cineastes han utilitzat cada cop més el vídeo (tot i que mantenen el seu èmfasi en la narrativa softcore). Molts cinemes van canviar 35 mm per projectors de vídeo i van començar a confiar en vídeos antics per satisfer la demanda de projeccions de tres funcions.
Les pel·lícules pinku es van fer molt populars a mitjans de la dècada de 1960 i van dominar el cinema nacional japonès fins a mitjans de la dècada de 1980.[3][4] A la dècada de 1960, les pel·lícules pinku eren en gran part producte de petits estudis independents. Al voltant de 1970, el gran estudi Nikkatsu va començar a centrar-se gairebé exclusivament en contingut eròtic, però Toei, una altra gran productora de cinema, va començar a produir una línia del que es va conèixer com a pel·lícules «Pinky Violence». Amb el seu accés a més valors de producció i talent, algunes d'aquestes pel·lícules es van convertir en èxits crítics i populars.[5] Tot i que l'aparició del vídeo per adults va portar els espectadors a allunyar-se del cinema pinku als anys vuitanta, encara s'estan produint pel·lícules d'aquest gènere.
- ↑ Thomas and Yuko Mihara Weisser. 1998. Japanese Cinema Encyclopedia: The Sex Films. Vital Books.
- ↑ e.g. Jasper Sharp. 2008. Behind the Pink Curtain: The Complete History of Japanese Sex Cinema. Fab Press.)
- ↑ Richie, Donald. «After the Wave». A: A Hundred Years of Japanese Film: A Concise History. Tòquio: Kodansha International, 2001. ISBN 4-7700-2682-X. «For a time, almost half of the annual film production figures released in Japan were composed of these hour-long mini-features.»
- ↑ Domenig, Roland. «Vital flesh: the mysterious world of Pink Eiga», 2002. Arxivat de l'original el 2004-11-18. [Consulta: 19 febrer 2007]. «Since the mid-1960s, pink eiga have been the biggest Japanese film genre... By the late 1970s the production of pink eiga together with Roman Porno amounted to more than 70% of annual Japanese film production.»
- ↑ Domenig, Roland. «Vital flesh: the mysterious world of Pink Eiga», 2002. Arxivat de l'original el 2004-11-18. [Consulta: 19 febrer 2007].